Alaior-Divers
(AD: Estem
Atents a la Diversitat)
(Revista
pluricultural de la Babel+Alaiorica<
Menor-)
Fundador:
Joan C. Vinent Mercadal
(9-III-2007)
- Ihalor Divers (lloc, agricultura, orígens, cultura musulmana),
- Alaior Divers (cultura de poble i ciutat, s.XXI, cristiana, musulmana, laica),
- Hi ha ‘lo’ divers (diversitat cultural en tots els àmbits),
- Hi ha l’or divers (el tresor de la diversitat i pluralitat social i cultural).
Manifest
i declaració d’intencions
Alfa
i Omega de la cultura local immersa a la Menorca Balear on hi conviu
allò universal
Revista
que vol néixer amb la intenció d’atendre la rica diversitat
social i cultural i que vol ser plataforma de transmissió i
intercanvi entre cultures i entre conciutadans de totes les edats i
creences i inquietuds de caire cultural; principalment inquietuds
educatives, literàries, lingüístiques, històriques, socials,
artístiques i creatives i admiradores de temes com el
cinema, la música, la pintura, els escacs...On hi tindran cabuda temes
humanístics en darrer terme, i per tant, no oblida la psicologia i
pedagogia essencials pel bon enteniment i impuls a la tolerància
entre diferents cultures i entre dona i home, i entre generacions
(fills/filles, pares/mares, avis/àvies...).
Un
crit a la unió i a enriquir-se de la diferència i varietat cultural
que inclou, per descomptat, la gastronomia i els costums ancestrals i
actuals.
La
revista donarà cabuda a totes les llengües que vulguin
participar-hi. Punt de trobada entre iguals i diversos.
Així
mateix, serà plataforma, pedrera per incipients creadors i d’altres
amb més bagatge i currículum que puguin aportar la llum i l’or del
coneixement que impliqui una transformació i millora de les aptituds
i actituds de la ciutadania.
Les portes són obertes a tota la comunitat menorquina (i d'arreu del món), i en
aquest cas les aportacions rebran el caràcter i títol de part
vorana, en
referència a la tradicional part forana de les ciutats; allò que és
fora però que volem apropar emprant una consonant del mateix punt
d’articulació però sonora, perquè volem donar veu alta a tot
allò que sigui vingut de llocs diversos a Alaior, que no és més
que allà on vol néixer la magazine pluricultural.
Es volen crear una sèrie de premis –petits
premis- a aquells actes o persones que destaquin en algun aspecte de
la vida quotidiana, cultural i social, fent especial referència a un
premi especial a la tolerància.
Tanmateix,
la creació d’un web divulgatiu i que sigui un punt més de trobada
de tothom es fa ineludible en els temps que corren.
La
creació d’una petita editorial que doni cabuda a aquelles persones
que comencen és un projecte més que neix dins el mateix ou
simbiòtic. IhalordiXions
serà
el seu nom (Ihalor dixit, hi ha l’ordi que neix de la cultura i
s’autogestiona des del Lord, senyoria d’intel·lecte).
Quant
al títol de la revista que combina els colors de la senyera d’Alaior
com a homenatge al lloc de naixement i centre neuràlgic operatiu,
dir que es combina l’alfabet llatí amb el grec, en referència
simbòlica a l’embrió del naixement democràtic, així com
també la S majúscula grega fa referència a Sòcrates amb la màxima
ineludible i imprescindible de: Només sé que no sé res, i que diu
això, volem saber, i per tant, volem aprendre a saber com aprendre,
a tolerar, a interactuar, a conviure en pau i harmonia. L’himne o
plat musical que serà senyera de la revista es la del petit CD
publicat per un grup que "amaga" la màxima socràtica dins una
expressió molt nostra: RES SÉ. Música que neix de la fusió de la
diversitat musi-cultural i que menja o beu de les nostres arrels que
no hem d’oblidar i que és emblema del mestissatge tolerant a què
fem referència en tot moment. Disc anomenat Es
camí den Kane, per
tant, camí d’unió entre pobles, eix transversal de l’Illa en
temps dels anglesos. El fons gris simbolitza la
matèria gris, el cervell humà i l’ànim de refutar blancs i
negres i maniqueismes disruptors de la germanor entre pobles.
Els saluda atentament
un enamorat de la diversitat d’Alaior, de Menorca, de la
Terra; de l'insondable. Volem partir d’allò local per arribar a allò més
universal i cosmopolita des de la certesa que un petit gra d’arena
pot contribuir a una millora de la nostra qualitat de vida com a
ciutadans amb una història i un patrimoni cultural que és fruit
d’un “mestissatge” que no hem d’oblidar i, per tant, ser
conscients de la importància de la tolerància zero [valqui la paradoxa] a tot acte de
xenofòbia, racisme, etc fruit de la incultura i manca d’educació.
Ho diu una persona que n’ha d’aprendre molt encara, però que
lluita per una EUTOPIA, un lloc
millor.